La Xina d’avui queda molt lluny del país República Comunista que va liderar Mao Tse Tung. Un canvi que es va iniciar a partir de l’eliminació gradual de l’agricultura col · lectivitzada i ampliat amb l’alliberament gradual dels preus, la descentralització fiscal, l’augment de l’autonomia de les empreses estatals, la creació d’un sistema bancari diversificat, el desenvolupament de els mercats borsarios, el ràpid creixement del sector privat, l’obertura del comerç exterior i la inversió. És a dir, en un moment en què la majoria de països occidentals del món viuen una crisi interminable, empresaris i ciutadans xinesos han donat en els darrers anys un gir de mentalitat, i sobretot de mercat, convertint una societat teòricament comunista en un capitalisme encobert que ha reestructurat el nivell de vida dels ciutadans del país.
Un fet clar d’aquest canvi és l’aparició i creixement ininterromput de la classe mitjana. Cada vegada més el nivell d’ingressos de famílies xineses augmenta: cotxes de luxe, complements tecnològics (iPads, iPhones, Ordinadors, etc.), Roba de marca -gairebé sempre de marques i estàndards occidentals-, passen a esdevenir una obsessió de consum. El ritme frenètic als carrers, trànsit, transeünts parlant amb els seus mòbils d’última generació, el continu succeir del metro ple de gent, restaurants de menjar ràpid americana plens de gent i una forta passió pel luxe s’ajunta amb el ritme interromput de les operacions bancàries i immobiliàries per mostrar el moviment d’una ciutat creixent. Una simfonia que tendeix a oblidar el passat d’una cultura mil · lenària i es presta cada vegada més a una mentalitat occidental d’un sol ús.
En definitiva, un país fascinant i ple de reptes pels que siguin capaços de assumir-los, que lluita per encaixar la hibridació entre tradició i modernitat i on ara per ara Espanya té un paper significatiu implantant sobretot en el sector de la restauració, moda i serveis.
Widescreen theme by Graph Paper Press. Todo el contenido © 2013 de
