El incendis forestals són situacions que ens marquen, i que per desgràcia aquests dies hem viscut tots i totes. Tot i ser una característica dels climes mediterranis, alteren un ecosistema madur en forma d’un paisatge desolador.

fotografies fetes a Solius, després de l’incendi que hi va haver aquest hivern

L’incendi, no només crema tota la part forestal sinó que també, tota aquella part orgànica present al sòl, de manera que amb el seu pas deixa a un bosc buit de vida i sense nutrients per poder-se regenerar. Per sort, el nostre ecosistema està preparat per aquestes situacions. Moltes de les espècies vegetals presents tenen una gran resistència al foc, com és el cas de l’alzina surera, amb una gran protecció (el suro) i alta capacitat per rebrotar.

D’una manera lenta, el bosc mediterrani es regenera. Aquest procés és anomenat successió forestal, on paulatinament, el bosc passa per poblar-se d’espècies diferents. Inicialment, rebroten les plantes herbàcies que ajuden a fixar el sól, successivament, creixen les plantes més arbustives i finalment, apareixen els arbres de creixement ràpid fins arribar a un bosc madur.

Malauradament, i tot i que aquest procés és natural, passa amb un període de temps molt llarg, però arribarà el dia que els podrem veure tal i com eren.

Jo també plantaré un arbre.