Desprès del torrons ve la calma digestiva, i desprès de fotografiar, l’edició. Així doncs aquestes són unes breus reflexions del Nadal.
Són els dies més senyalats per recordar i pensar en totes aquelles persones que ja no hi són, per fer balanç, tancar un any d’èxits i de fracassos. Són aquelles dates en que tot pren un valor diferent i adquireix una atmosfera especial.
Passejant pels carres s’observa la gran bombolla en que ens endinsem durant aproximadament un mes. Durant aquests dies ens en recordem de les grans desgràcies del món, del concepte de solidaritat moltes vegades acompanyat per grans marques, que amb estratosfèriques promocions i exclusivitats busquen arribar a un gran numero de públic.
On, des del grans els centres comercials als petits “comerços” s’omplen de gent, arrossegant paquets embolicats amb grans llaços per fer feliços als seus, per regalar alegria i a la vegada seguir arrossegant un any més, els deutes l’any anterior.
Si més no, moltes vegades el nadal reemprèn el seu significat, com el fet de trobar-te un grup d’escoltes repartint abraçades gratuïtes (free hugs) que fan saltar amb aquest gest, un gran somriure, a totes aquelles persones que per suposat fugen dels perjudicis.
Dedicar esforç a canvi de res, sembla del tot impossible però el Nadal té aquestes coses. Campanyes de recollida de joguines que estan en desús i que recobraran vida, cavalcades de Reis (sempre que no estiguin patrocinades) organitzades amb poc més que les ganes de deixar als nens i a les nenes amb la boca oberta i de retruc, les cares dels seus pares il•lusionats i avis embogits capturant caramels voladors, qui sap potser són moments de retorn a la infància.
Es per això que el Nadal te un significat especial, on els petits detalls són els que prenen més significat, on ens capfiquem en buscar aquella alegria de quant érem petits, aquella emoció desmesurada i arrebossar de passió, que tant sols un infant pot desprendre.